Què va canviar després.

Una memòria anual que havia de servir tres públics alhora: empreses certificades, candidates i administració. Cada any es refeia des de zero, mentre l’equip intern resolia l’estructura en paral·lel al tancament de dades.El segon any es va produir en la meitat de temps i amb el doble de difusió.

Una revista impresa sobre lideratge, produïda entre Viena i Barcelona, amb col·laboradores diferents a cada número i un calendari d’impremta inamovible.Quatre números tancats sense cap retard d’impremta.

Un segell de reconeixement que havien d’aplicar desenes d’entitats diferents, cadascuna amb la seva marca i formats, sense ningú que en supervisés l’ús.Desplegat en 40 entitats sense cap correcció d’ús.

Tres àrees —comercial, recursos humans i institucional— demanaven documents diferents amb la mateixa informació, i cadascuna ho resolia pel seu compte.Un únic document per a comercial, RH i institucional, actualitzat internament.

Un ajuntament que comunica cada setmana —activitats, avisos, campanyes— amb una persona a mitja jornada i sense sistema gràfic. Cada cartell es resolia de nou.De tres peces al mes a comunicació setmanal amb el mateix pressupost.